Com fer amics a la universitat (si acabes d’arribar a València)

Primer dia a Tarongers. Dues-centes persones en una aula, totes mirant el mòbil amb la mateixa cara de «jo tampoc conec ningú». Passen tres setmanes i continues dinant sol a la cafeteria, mentre a dues taules ja hi ha un grup que es crida pel nom.

No és que sigues rar. És que la universitat no ve amb amics inclosos, i ningú t’explica com s’aconseguixen. Esta guia va d’això. Sense frases de pòster motivacional.

Per què costa més del que sembla

A l’institut l’amistat era qüestió de temps: mateixes classes, mateixos passadissos, mateixos anys. A la universitat les classes canvien cada quadrimestre, hi ha optatives, torns de matí i de vesprada, i molta gent torna al seu poble cada divendres. Ningú es queda prou temps al mateix lloc perquè l’amistat passe sola.

Per això fa falta una excusa. Alguna cosa xicoteta, concreta i repetida. No una personalitat arrolladora.

La primera setmana: tres coses que sí que funcionen

1. Seu al mateix lloc dos dies seguits. Sona tonto i és el que més funciona. La gent que seu prop de tu també busca amb qui parlar. El segon dia ja tens una cara coneguda; el tercer, algú a qui preguntar què ha dit el professor.
2. Pregunta alguna cosa que sí que t’importa. «Saps si açò entra a l’examen?» obri més converses que qualsevol presentació. Demanar uns apunts o preguntar per una entrega és l’excusa perfecta: té resposta i no compromet a res.
3. Digues que sí a la primera invitació, encara que et faça mandra. El café després de classe, el dinar a la gespa, la quedada per a fer el treball en grup. La primera vegada que dius que no, deixen de convidar-te. La primera vegada que dius que sí, comences a existir per al grup.

On es junta la gent a cada campus

Cada universitat de València té els seus llocs. No cal conéixer-los tots, sinó aparéixer en un amb regularitat.

• UV, campus de Tarongers. La gespa entre facultats i les cafeteries de Dret i Economia són el punt de trobada a migdia. Benimaclet està a un passeig i allí acaba mitja facultat per la vesprada.
• UV, campus de Blasco Ibáñez. Els bancs davant de Filosofia i Medicina, i la zona de Blasco amb les seues terrasses. És el campus més urbà, amb el bo i el roín: hi ha de tot, però la gent es dispersa ràpid.
• UV, campus de Burjassot. Ciències, Farmàcia i Física compartixen un campus allunyat del centre. Això unix: la gent dina allí, estudia allí i fa plans des d’allí.
• UPV, campus de Vera. Un campus enorme amb àgora, gimnàs, camps i desenes d’associacions. Si hi ha un lloc on apuntar-se a alguna cosa és fàcil, és este.
• Universitats privades i centres adscrits (CEU, UCV, Florida, EDEM, ESIC, VIU). Grups més xicotets, més fàcils de recórrer. La dificultat no és conéixer la classe, sinó eixir-ne.

Apunta’t a alguna cosa, la que siga

Les associacions i els clubs són la drecera més infravalorada. Esport, teatre, ràdio, debat, voluntariat, clubs de lectura, equips de competició de la UPV, delegacions d’estudiants. Tant se val el tema. El que importa és que t’obliga a veure les mateixes persones cada setmana, que és exactament la condició que la universitat no et dona per defecte.

Un truc: tria alguna cosa que et faça una miqueta de vergonya. Si ja se’t dona bé, no necessites ningú. Si comences, tens motius per a preguntar i perquè t’ajuden.

De l’«hola» al pla

Conéixer gent és fàcil. El que costa és que un conegut es convertisca en algú amb qui quedes fora de classe. Ací és on quasi tothom s’encalla, i sol ser pel mateix: ningú proposa res, cadascú espera que ho faça l’altre.

Proposa tu. Un pla xicotet, amb lloc i hora: «Dijous vaig a estudiar a la biblioteca d’Humanitats a les quatre, t’hi véns?». No un «a vore si quedem», que no significa res. Com més concret, més fàcil dir que sí.

I si et diuen que no, no passa res. La gent té vida. Repetix la setmana següent.

Si véns de fora

Si acabes de mudar-te a València, tens un avantatge que no veus: els d’ací ja tenen el grup de l’institut i ixen menys a buscar. Els que veniu de fora esteu tots al mateix punt, buscant el mateix. Pregunta a classe qui viu per la teua zona. Benimaclet, Blasco Ibáñez, Algirós i el Cabanyal estan plens d’estudiants que van arribar fa dues setmanes.

El que no fa falta

• No fa falta ser extravertit. Fa falta ser constant.
• No fa falta tindre plans espectaculars. Un café ja compta.
• No fa falta publicar la teua vida. Amb presentar-te ja portes molt de guanyat.
• No fa falta caure bé a tothom. Amb dos o tres persones de veritat ja tens universitat.

Com ho fem a Entreclases

Entreclases naix precisament d’eixa escena de la cafeteria: gent que es creua cada dia i mai parla. Dins, algú del teu campus proposa un pla amb lloc i hora i tu només has de dir que hi vas. També pots preguntar per uns apunts, unir-te a un grup de la teua carrera o d’una afició, o escriure a eixa persona que seu dues files més arrere.

Obrim a València el 28 de setembre. S’entra amb el correu de la teua universitat o amb la invitació d’algú de dins. Si vols que t’avisem, deixa el teu correu ací baix.